És un mètode que permet avaluar quantitativament el risc d'incendi, tant en construccions industrials com en establiments públics densament ocupats; sent possiblement el més conegut i aplicat a Espanya.

El mètode es refereix al conjunt d'edificis o parts de l'edifici que constituïxen compartiments tallafocs separats de manera adequada.

El mètode part del càlcul del risc potencial d'incendi (B), que és la relació entre els riscos potencials presents, deguts a l'edifici i al contingut (P) i els mitjans de protecció presents (M).

B = P/M

Es calcula el risc d'incendi efectiu (R) per al compartiment tallafoc més gran o més perillós de l'edifici, sent el seu valor

R = B.A

sent el factor (A) el perill d'activació

Es fixa un risc d'incendi acceptat (Ru), partint d'un risc normal corregit per mitjà d'un factor que tingui en compte el major o menor perill per a les persones.

La valoració del nivell de seguretat contra incendis es fa per comparança del risc d'incendi efectiu amb el risc d'incendi acceptat, obtenint el factor seguretat contra l'incendi (i), el qual s'expressa de tal forma que:

i = Ru /R

Quan i ≥ 1, el nivell de seguretat es considera SUFICIENT, sent INSUFICIENT quan i < 1